dijous, 16 de juny de 2011

AxA, On vas a parar?

Extret del blog: http://ntretots.blogspot.com/

Art. 50. Todo arquitecto tiene la obligación de relacionarse con sus compañeros con lealtad y rectitud. Deberá abstenerse de cualquier intento de suplantar a sus colegas, evitando toda forma irregular de obtención de trabajos, tanto mediante cualquier tipo de presiones, como actuando con competencia desleal o prevaliéndose de la situación que pueda ostentar en virtud del puesto que ocupe.
Reglamento de Normas Deontológicas de Actuación Profesional de los Arquitectos

El compromís social de la professió ha decaigut fins a extrems incacceptables. És la conseqüència directe d’un panorama desolador provocat per unes estructures econòmiques obsoletes i destructives pel paisatge i per la societat que l’habita. L’arquitecte ha deixat de ser un agent propositiu de canvi per convertir-se en un executor direccionat per forces externes. Tristament, som un col·lectiu que sobrevivim únicament perquè som els responsables més barats de responsabilitat civil d’una obra particular i aïllada, aliena cada cop més als canvis reals.

En aquest precís moment existeix ja una associació professional, el COAC, de reconeguda trajectòria, que té l’obligació de defensar els drets i deures dels arquitectes. A més, disposem de diferents escoles d’arquitectura que formen alumnes que s’incorporen anualment a un mercat saturat i inaccessible a les noves generacions. Són plataformes de reflexió i defensa de la professió que estan en una situació precària i que disposen de medis econòmics cada cop més exigus.

Si realment vivim en un mercat lliure, l’accés a les oportunitats ha de ser igual per a tots i la responsabilitat per al més preparat. Desgraciadament, avui per avui, la meritocràcia és una quimera utòpica que ha degenerat en multitut de casos que llinden, si no traspassen, la frontera de la legalitat per endinsar-se en la realitat de la corrupció, la prevaricació i l’atribució deslleial d’encàrrecs que embruten la professió i tots aquells que l’envolten.

Compartir problemàtiques no comporta acceptar-ne les formes de solució.

El lideratge real és assumir el compromís i les problemàtiques actuals, formular-ne respostes consensuades i disposar dels medis necessaris per fer-les possibles. En conseqüència, no són admissibles les societats hermètiques i opaques que es proclamen defensores d’una col·lectivitat, d’una tradició i d’un país, perquè ja existeixen les plataformes públiques i obertes destinades a aquest propòsit. Si estan obsoletes o en decadència, l’obligació de tots els implicats és refer-les.

Ningú té legitimitat ni representativitat més enllà de la pròpia. El col·lectiu del que formem part és heterogeni, per tant, és del tot inadmisble que qualsevol professional s’erigeixi com a representant de la cultura arquitectonica –en aquest cas, de la catalana-, perquè això pot derivar en un grup de poder i pressió política, que pretengui repartir-se el mercat de les obres públiques. Certament, no es pot acusar un grup de professionals de conducta impròpia, però sí advertir la societat quan els principis  que els regeixen són els més adequats perquè això succeixi.

Quan un grup s’associa en pro d’uns valors i aquests resulten del tot divergents entre els membres del propi grup, no es pot esperar que dels seus judicis en surti quelcom veritablement coherent. Sorprèn veure com un grup d’empresaris amb trajectòries tan dil·latades i divergents puguin posar-se d’acord pel que fa als límits i a la validesa de l’obra arquitectònica a Catalunya. La legitimitat sobre l’excelència que AxA pretén, ni li pertany ni la pot repartir a conveniència. Exigir-la després d’un periode d’excessos és com a mínim irònic i dubtós.

És imprescindible assumir el repte ètic plantejat i refundar la disciplina incloent-hi formes de producció i creació abans no explorades. Entre tots. Ara.

Full en blanc per l’arquitectura.




A partir de diverses converses i des de col·lectius molt diferents, hem cregut imprescindible obrir el debat dels reptes de la professió a tots els arquitectes, i us convoquem el mateix dijous 16 a celebrar una trobada representativa de la diversitat professional, a l’esplanada de sauló de davant del Pavelló Mies, en simultani a la presentació a la premsa de l’associació AxA, de 12h a 14h.
L’objectiu de la trobada és aglutinar de manera visible el màxim nombre d’arquitectes (i d’estudiants d’arquitectura, futurs professionals), escriure un full de ruta i convocar una plataforma participativa que treballi d’ara en endavant per millorar la difusió de l’arquitectura a la societat, repensar les possibilitats d’oferir serveis i identificar objectius concrets per tal de lliurar-los al COAC, les administracions competents, el sector privat, ciutadans i qualsevol associació d’arquitectes que pretengui representar una part del col·lectiu.

La del dijous serà una trobada festiva i de celebració d’una nova etapa d’implicació de tots els arquitectes que ho vulguin en la definició d’uns objectius concrets, amb una participació sense etiquetes i només a títol personal de cadascun dels assistents. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada